MASSATGE TERAPÈUTIC
El massatge terapèutic és l’aplicació d’un conjunt de tècniques manuals que actuen sobre la pell, els músculs, els tendons i els lligaments.
El seu objectiu es obtenir una relaxació muscular i una millor mobilitat. Aquestes accions tenen un efecte psicològic com a calmant i desestressant dels músculs i del cos en general.
En els esportistes, el massatge terapèutic afavoreix, de forma molt eficaç, la recuperació a través del drenatge de d’àcid làctic acumulat en els músculs. Els seus beneficis son nombrosos, donat que millora la circulació de la sang i de la limfa, aportant així als teixits nous nutrients i afavorint la eliminació de les substàncies tòxiques.
Incrementa la capacitat per a transportar oxigen i, de retruc, millorar la qualitat de la sang. Estimula també l’alliberació d’endorfines que ens ajudaran a combatre el dolor i a augmentar la sensació de benestar.
TRACTAMENT DEL DOLOR MIOFASCIAL - PUNCIÓ SECA
Entenem per dolor miofascial un conjunt de signes i símptomes produïts pels Punts Gatell Miofascials (PGM). Una de les definicions més utilitzades és la que considera el punt gatell (“trigger point”, en anglès), com una “zona hiperirritable localitzada en una banda tensa d’un múscul esquelètic que genera dolor a la compressió, distensió, sobrecàrrega o contracció del teixit, que generalment respon a un dolor referit”.
En punció seca (“dry needling”, en anglès) s’utilitza una agulla similar a la que s’usen en altres tècniques,, com l’acupuntura, amb la diferència que aquí el que interessa es l’efecte mecànic de “punxar” amb l’agulla sobre la zona exacta on es localitza el PGM, el qual està generant problemes. Es denomina “punció seca” tota vegada que no s’injecta cap substància o medicament.
GANXOS
Tot i tenir un nom certament inquietant, la tècnica de la fibròlisi diacutània instrumental és, senzillament, una tècnica on unes eines, en forma de ganxos, ens permeten penetrar, d’una forma més precisa i eficaç entre els fascicles musculars, incidint sobre els llocs de difícil accés on les nostres mans no poden arribar. Amb ells s’intenta donar mobilitat, trencant adherències i fibrosis entre els músculs, tendons, lligaments i els embolcalls que les envolten.
Les fibrosis son zones on el teixit conjuntiu augmenta de volum, perdent la seva elasticitat i generant adherències i fixacions, quina cosa es tradueix en pèrdua de mobilitat, inflamació i dolor. Mitjançant aquesta tècnica mobilitzem, selectivament, els diferents grups musculars o realitzem “rascats” en zones d’inserció de lligaments i tendons. D’aquesta manera, es converteix en un magnífic complement per tractar múltiples patologies i lesions com: contractures musculars, fibrosis tendinoses, tendinopatíes o problemes lligamentosos, totes elles molt associades amb l’àmbit esportiu.
ESTIRAMENTS I RECENTRATGE ARTICULAR
L’estirament muscular o “stretching” consisteix en aplicar diferents forces amb l’objectiu d’allargar els teixits tous i augmentar l’amplitud del moviment. Dins dels teixits tous hem de diferenciar els que tenen capacitat contràctil ( teixit muscular ) i els no contràctils (lligaments, càpsula…).
La finalitat de l’estirament es donar elasticitat al sistema múscul-tendinós. Quan la mobilitat està limitada es dificulta el desenvolupament de la força, la coordinació, la velocitat contràctil i la resistència muscular, augmentant d’aquesta manera el risc de lesió.
MC CONELL
Concepte desenvolupat per la fisioterapeuta australiana Jenny McConnell basat en la comprensió de l’influencia de la postura en les activitats dinàmiques com un factor causal dels símptomes múscul-esquelètics i els efectes beneficiosos de la descàrrega dels teixits tous, generalment amb una cinta adhesiva (tape), per disminuir de forma immediata el dolor i optimitzar els efectes del tractament, i la millora de la resposta muscular mitjançant el treball amb EMG.
CONCEPTE SOHIER
El Concepte Sohier és una tècnica que s’utilitza com a base de la Fisioteràpia Articular Analítica per garantir la millora i l’estabilitat del sistema locomotor.
Està basat en un estudi exhaustiu de la biomecànica de l’aparell locomotor, el Concepte Sohier aconsegueix la reharmonització articular mitjançant maniobres manuals molt suaus. El Concepte Sohier té com a principals objectius garantir, millorar i estabilitzar els equilibris mecànics dels teixits articulars, musculars i periarticulars.
L’objectiu final es desenvolupar un ritme biomecànic fonamental per les articulacions, es a dir, un estat d’harmonia articular que mantingui la integritat dels teixits.
TÈCNIQUES MANIPULATIVES I MIOTENSIVES
Les tècniques manipulatives són una especialitat de la Fisioteràpia que actua sobre les lesions i quadres patològics de l’aparell locomotor mitjançant manipulacions basades en l’estudi biomecànic (*).
Tècnicament es tracta de mobilitzacions articulars passives que acaben amb un impuls final (Thrust) que sol provocar un espetec característic. La separació física brusca de les superfícies articulars fa que se formi una “bombolla” de buit dins del líquid sinovial, els gasos dissolts en aquest líquid es precipiten provocant un soroll.
El mecanisme d’actuació és restablir la bona harmonia fisiològica del conjunt ossi muscular de la columna vertebral, disminuint o reprimint, de forma mecànica o reflexa, les causes de patiment articular.
(*) Anàlisis de l’aparell locomotor en posició estàtica i dinàmica, així com la seva relació amb d’altres estructures.
MOBILITZACIÓ NEURODINÀMICA:
La neurodinàmica és el tractament específics del sistema nerviós perifèric. El nervi al seu interior té capil·lars sanguinis que quan estan sotmesos a pressió, irritació o aplastament, provoquen una falta d’irrigació sanguínia a l’interior del nervi i això provoca dolor, parestèsies, formigueig, adormiment, ... Els nervis es testen, i s’alliberen dels atrapaments que poden patir en diferents zones del cos per augmentar la seva mobilitat.
El treball actiu del pacient és essencial, s’ensenya a realitzar una pauta d’exercicis per mantenir les millores obtingudes amb el tractament del fisioterapeuta.
INDUCCIÓ MIOFASCIAL
La inducció miofascial és una teràpia dirigida a les fàscies del cos i indirectament a la resta de l’aparell locomotor i vísceres. La fàscia és un teixit connectiu que embolcalla els músculs, óssos, articulacions, vísceres, estructures nervioses i vasculars, protegint i mantenint l’estructura del cos unida donant-li forma. Al mateix temps que separa un compartiment per cada estructura, els uneix amb la resta, de forma que totes les fàscies del cos estan entrellaçades en una xarxa.
Aquest teixit té un gran contingut en col·lagen que pot patir un escurçament o un enduriment, afectant així l’estructura en la que està integrat, quan una determinada força actua sobre ell. L’acció d’aquests “traumatismes” produeixen restriccions en la mobilitat de les fàscies que desemboquen en l’alteració de la funció i la conseqüent aparició del dolor.
La disposició en forma de xarxa ininterrompuda fa que una lesió en una part de la fàscia pugui causar alteracions en altres zones llunyanes mitjançant les compensacions que el cos fa per recuperar el seu equilibri i mantenir els principis d’economia i no dolor. Aquest traumatismes que poden afectar la fàscia tant poden ser impactes mecànics, com cops, caigudes, intervencions quirúrgiques, mals hàbits posturals, estrès i d’altres alteracions emocionals.